Direcció, composició, performance, disseny sonor: Gemma Ragués
Direcció Fotografia: Núria Gascón
Sound mastering, trailer: Samuel Gfeller
Filmat al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona
Estrenat al Centre d'Arts Santa Monica de Barcelona en el marc del cicle Difraccions
CAT
Una exploració sobre l'extinció i l'extensió d'Europa entreteixida amb la història del Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona i el seu procés de reconstrucció cíclic.
EUROPA és un film-performance que parteix de la idea que Europa no existeix, idíl·licament. Europa no és, però té la idea de ser. Europa és un procés de reconstrucció i deconstrucció cíclic.
El film porta l'espectador* al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona, una obra també construïda, deconstruïda i reconstruïda al llarg del temps. Els seus materials (marbre travertí i verd, acer, vidre) expressen rigor geomètric, precisió, claredat o transparència. Presenten un espai idíl·lic. Els seus murs creen espais, però no delimiten ni aguanten el Pavelló; no hi ha entrada o sortida. Tampoc hi ha una entrada o sortida a Europa - idíl·licament - i no s'hi arriba mai. Europa està en constant espera i reconstrucció. Quan arribarem a Europa?
La compositora és l'única protagonista al film, adoptant identitats múltiples en realitats divergents. L'obra es presenta com un xoc entre pel·lícula i il·lusió òptica, mite i realitat. Una redefinició d'Europa en reconstrucció.
text. Gemma Ragués, 2023
EN
An exploration into the extinction and extension of Europe interwoven with the history of the Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona and its cyclical process of reconstruction.
EUROPA is a film-performance that starts from the idea that Europe does not exist, idyllically. Europe is not, but it has the idea of being. Europe is a process of cyclical reconstruction and deconstruction.
The film takes the viewer to the Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona, a work also constructed, deconstructed, and reconstructed over time. Its materials (travertine and green marble, steel, glass) express geometric rigor, precision, clarity, or transparency. They present an idyllic space. Its walls create spaces, but they do not delimit or support the Pavilion; there is no entrance or exit. There is also no entrance or exit to Europe - idyllically - and one never arrives. Europe is in constant waiting and reconstruction. When will we reach Europe?
The composer is the sole protagonist in the film, adopting multiple identities in divergent realities. The work is presented as a clash between film and optical illusion, myth, and reality. A redefinition of Europe in reconstruction
Pictures by Núria Gascón